miércoles, 19 de octubre de 2011

Mar i Cel - Comentari de l'escena XIII del 2n acte

Aquesta escena pertany a l'obre de Mar i cel, escrita per Àngel Guimerà l'any 1888.
Pertany a la primera etapa de l'autor, la qual es caracteritza per situar els personatges en un temps llunyà i per escriure tragèdies ja que acaben amb la mort dels seus protagonistes.
La vida d'Àngel Guimerà influirà notablement en les seves obres i sobretot en els personatges principals ja que acostumen a estar desarrelats i representa l'amor d'una manera extrema i idealitzada.
Podríem dir que l'objectiu de l'obra és ensenyar-nos que no ens podem tancar en una sola idea o creença i que no sempre les pròpies són les millors. La gent pot tenir punts de vista diferents als nostres i no per això són pitjors, per això el que ens vol transmetre és el respecte cap a les coses diferents.
Mar i cel pertany al gènere teatral; per això trobem diàlegs, acotacions, monòlegs, aparts, entre d'altres característiques pròpies d'aquest gènere. 


En l'escena XIII, trobem els dos protagonistes: Blanca i Saïd. Aquest últim està enfadat perquè ha vist Blanca fent-li un petó a la mà del se cosí Ferran i Saïd , gelós, fa que els pirates s'emportin els cristians per matar-los (escena XII).
Saïd recorda i expressa en veu alta com els cristians van matar la seva mare, i en sentir les seves paraules Blanca sent una gran tristesa i li demana qe la mati ja que també es sent culpable, però ell no pot perquè l'estima, tot i que per una banda  sent odi. Saïd prefereix que ella l'insulti  que li digui el que sigui, però qu li continuï parlant pel plaer de sentir-la. Però quan Saïd li diu a Blanca que s'ha sentit enganyat i pregunta pel petó que li ha fet a Ferran ella li respon que no l'estima i que només era d'agraïment. L'escena acaba amb Saïd corrent cap a l'escala i trobant-se Hassèn.
Al llarg de l'escena trobem diferents acotacions que sobretot expressen sentiments i moviments, que es corresponen amb l'odi i l'amor que sent Saïd per Blanca, i per la confusió d'aquesta. Dins de tot aquest argument el tema principal és l'amor.
Tota l'escena transcorre dins del vaixell pirata, més concretament a la part baixa és a dir on hi ha el camarot.
Podem dir que el text és força versemblant ja que tracta de la gelosia que té un home enamorat quan pensa que ella està enamorat d'un altre.


L'obra consta de tres actes dividits en escenes. Hi ha una bona combinació dels personatges per tal que els protagonistes deixin lloc als personatges secundaris.
Totes les escenes transcorren en el vaixell pirata, més concretament en el camarot de Saïd.
La divisió pe actes serveix per senyalar l'evolució dels personatges protagonistes sobretot de Blanca; en el primer odia Saïd i els moriscos, en el segon està confusa ja que comença a simpatitzar-hi i en el tercer està totalment enamorada de Saïd i no li precoupa que ell sigui morisc i ella cistiana.


L'acció dramàtica ve donada per l'amor en certa manera prohibit entre Blanca i Saïd ja que Carles, el pare de la noia, no el consent, més aviat li repugna. I és per aquest motiu que al final de l'obra acaben morint els dos protagonistes.
Podem veure varies acotacions que ens ajuden a comprendre millor quins són els sentiments, les emocions i els gestos dels personatges.
Altres elements dramàtics que trobem en aquesta escena són els monòlegs tot i que (en aquesta escena) són força curts com per exemple el de Saïd de la pàgina 132 Per què  m'has enganyat? [...] no hi ha ni l'ombra. A la resta d'escenes també apareixen aparts.
Per tal de donar-li més força s’utilitzen molts signes d’exclamació que creen una situació molt tensa. Com per exemple: "Salveu-los!, Que! Què dius!".

Podem observar que és una de les primeres escenes en què hi ha contacte amorós entre Blanca i Saïd ja que ell li aparta els cabells amb delicadesa de la cara, també la rebrega entre els seus braços, li parla amb tendresa... i tot i estar enfadat la tracta amb molta delicadesa.
El llenguatge de “Mar i Cel” és força complex i pot causar la impressió de llunyà i arcaïc ja que Àngel Guimerà és un escriptor de la Renaixença. L’escena XIII però a part d’algunes paraules com per exemple "esqueixat", "dragaren" o "testa" que actualment no s’utilitzen de manera freqüent, és fàcilment comprensible. També cal destacar que està escrit en vers, i per això és per que al llarg de l'obra podem veure diferents figures retòriques com hipèrbatons o el títol mateix que és una imatge, tot i que en aquesta escena en concret no.


En aquesta obra és molt important l’evolució psicològica dels personatges, ja que durant el transcurs de l’argument van canviant.
Entre d’altres trobem cinc personatges que tenen una rellevant importància ; Saïd que és un pirata morisc, que vol venjar els seus pares morts per culpa dels cristians. La imatge que ell vol mostrar és el d’una persona cruel, però realment és sentimental i bona persona. Quan coneix i s’enamora de Blanca ja no té ganes de matar als cristians, és a dir ell canvia gràcies a ella.
A continuació trobem Blanca que és una monja cristiana molt tancada en la religió i que considera els moros fills del diable. Aquest sentiment d’odi contra els moriscos desapareix quan escolta la història de Saïd i comença a sentir compassió per ell, fins que arribarà a enamorar-se'n.
Carles, el pare de Blanca, també és un cristià obsessionat amb la religió, tot i que ell no canvia d’opinió en tota l’obra i això provoca la mort de la seva filla.
Ferran, nebot de Carles, tot i ser cristià i estar enamorat de la seva cosina, veu que Saïd és una bona persona i intenta ajudar-lo quan veu que ell i Blanca estan enamorats.
Per últim, Joanot és un renegat però finalment sent compassió pels cristians i traeix els pirates i ajuda els cristians a fer-se amb la nau.
Com podem veure la majoria tenen una evolució psicològica positiva.


Com hem dit anteriorment l’acció transcorre al vaixell de Saïd més concretament a la part baixa del vaixell, és a dir on hi ha la bodega o el camarot de Saïd. És un lloc tranquil i privat cosa que fa que l’acció transcorri d’una manera més romàntica i íntima.

L’acció situdad en el segle XVII, vint anys després que expulsesin els moriscos de la Península Ibèrica. L’escena XIII passa al mateix temps que a la coberta moriscos i cristians estan lluitant. Aquest fet fa que l’escena sigui més intensa ja que Blanca vol que els homes de Saïd s’aturin. Tot però transcorre ràpidament.


Com a conclusió podem dir que Àngel Guimerà va crear una de les tragèdies més famoses de la literatura catalana concentrant l’acció en un vaixell pirata on dues persones que al principi resulta que són completament diferents, s’enamoren, tot i que en certa manera saben que és un amor impossible. En aquesta obra es concentren tota mena de personatges que tenen punts de vista diferents i que gràcies a aquests es desenvolupa una acció dramàtica emocionant, que fa que sentis llàstima pel tràgic final dels personatges. D'altra banda ens vol transmetre un missatge d’acceptació cap a les idees o creences diferents a la les nostres, ja que no són millors unes que altres i és possible que unes complementin a les altres.
Aquesta escena és molt decisiva ja que gràcies a que les coses entre Blanca i Saïd s'aclaren els cristians es salven i no són assassinats pels pirates. També és molt important ja que és una de les primeres escenes que veiem contacte amorós entre els dos protagonistes i els sentiments que senten un per l'altre surten a la llum.
És per tot això que és aquesta escena és tant important aquesta.