Arbre geneològic d'Antígona

                                                                                                                                                                   

Resum d'Antígona - Salvador Espriu

Antígona és una obra de teatre escrita per Salvador Espriu i basada en una tragèdia grega de Sófocles amb el mateix nom.

El primer acte que succeeix dins del palau ens serveix per conèixer els personatges i situar-nos dins l'acció. En aquest la guerra és a punt d'esclatar cosa que provoca un gran dolor a les dones de Tebes. Antígona intenta evitar que els seus dos germans Polinices i Etèocles s'enfrontin, i intenta fer-los entar en raó, però és inútil i finalment la guerra esclata. I acaba amb la mort dels dos germans. Ismene també germana d'aquests i d'Antígona els dóna la notícia. Tot seguit Eumolp anuncia que Creont ja és rei Les dues germanes supliquen i resen per què aquest tingui pietat del cos de Polinices.
En el segon situem l'acció a les afores del palau i en una nit de tempesta. Eumolp fa anar a Tirèsies (endeví) cap al lloc on es troba el cos de Polinices per tal que l'endeví que aquest convenci a Antígona que no ha d'enterrar el seu germà, però aquesta no li fa cas i Eumolp decideix ajudar-la. Els guàrdies descobreixen Antígona, i enlloc de fugir ella prefereix assumir les conseqüències. Tant Antígona com Eumolp decideixen sacrificar-se  pel que creuen just.
En el tercer i últim acte l'acció es situa altre cop dins del palau de Tebes. L'endeví anuncia un mal futur per Tebes si Creont no enterra el cos de Polinices com diu la tradició. El poble s'ha posat de part d'Antígona i l'acompanyen a ella i a Eumolp cap a palau.
Aquesta i Creont manetenen una conversa i finalment Eumolp és exculpat, però ella és condemnada a patir la pena màxima. Acaba que Eumolp l'acompanya cap al seu fatal destí.

Al Present - Màrius Torres (Vídeo)

El Simbolisme i Baudelaire

EL SIMBOLISME


El Simbolisme és un moviment artístic que va néixer a França cap a finals del segle XIX com a reacció en contra del Realisme i del Naturalisme. Consistia en capturar les veritats absolutes de manera indirecta, ja que era l'únic mètode per aconseguir-ho, és a dir, mitjançant imatges, volia aconseguir l'ideal. És per això que les obres que pertànyen a a quest corrent contenen  moltes figures retòriques com metàfores, imatges...

Els poetes simbolistes utilitzaven el vers lliure per tal de transmetre la sensació de lleugeressa. En els poemes no hi ha gaires descripcions ja que el que pretén l'escriptor és evocar i provocar sentiments al lector de manera que utilitzen moltes imatges per tal de reflexar el seu estat anímic. Un dels recursos més utilitzat va ser la sinestèsia amb l'objectiu de confondre i barrejar els sentits.

La poesia va ser el gènere més cultivat  i en el que aquest moviment ha tingut més influència, ja que en la prosa i el teatre va ser més difícil adaptar-lo. La novel.la més significativa va ser  Les Demoiselles Goubert de Paul Adam i Jean Moréas escrita el 1886. I l'obra teatral més significativa és Axël (1890) d'Auguste Villiers

Va ser Charles Baudelaire qui amb la seva novel.la Les Fleurs du mal va tenir origen aquest moviment. Aquest es va inspirar de les obres de l'escriptor Edgar Allan Poe.
Paul Verlaine va ser un poeta important ja que va definir molt bé l'essència del Simbolisme, en un recull d'assajos anomenat Poètes maudits (1884)
Els simbolistes van fundar moltes publicacions com per exemple La Vogue que va ser la primera i es va fundar l'abril de l'any 1886, l'octubre d'aquest any es va fundar Le Symboliste, També diferents diaris com Le  Mercure de France (1890), La conque entre d'altres.





CHARLES BAUDELAIRE

Va ser un poeta, crític i traductor francès del segle XIX.
A causa de la vida bohèmia que portava se'l va anomenar el poeta maleït. Des de molt jove es va convertir en un addicte a les drogues, freqúentava els prostíbuls, es barallava...
També va ser durant la seva juventud que es va començar a ajuntar amb grups literaris del Barri Llatí i hi va participar activament. També va ser un crític d'art i de música destacable. A la vegada però va tenir una mala reputació i no va ser ben vist a causa de la seva conducta.
En aquesta època va publicar Les flors del mal (1857), Paradisos artificials (1858-1860), Petits poemes en prosa (1869) entre d'altres.
Va morir l'any 1867 per culpa de la sífilis que li havia encomanat una prostituta.

Altres obres que va escriure són:  Le Salon de 1845 (1845), Journaux intimes (1851-1862), Fusées (1867) etc
És considerat el pare de la poesia moderna ja que és el primer que concep la ciutat com a objecte artístic, substitueix la concepció oroginal de la bellesa artística, creà situacions antirromàniques, rebutja l'inspiració romàntica i creu que la veritable funció de la poesia és la imaginació.
Baudelaire també és conegut com el precursor del Simbolisme ja que els seus poemes estan compostos per imatges que combinen elements llunyans i exòtics, juntament amb els quotidians, amb els quals transmet una gran expressivitat a causa de la seva exactitud. A Catalunya un dels grans seguidors de Baudelaire va ser Màrius Torres que el va tenir com a model.