El Noucentisme

El Noucentisme va ser un moviment que va sorgir al al 1906 i va substituir al Modernisme, i va començar el seu decilvi i fins a posar fi amb el cop d' Estat de Primo de Rivera el 1923.

Aquest moviment Català , era tan literari com artístic.

Fets històrics:

En aquest moment, Catalunya, Espanya  Europa es trobaven en una crisi profunda, que va provocar quatre fets d'important rellevància: la pèrdua de les colònies americanes (Cuba i Puerto Rico) i asiàtiques ( Filipines), la guerra del Marroc, la Setmana tràgica (1909) i la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Alguns fets importants a nivell de Catalunya podem dir que són el 1906 la creació de la Solidaritat Catalana, el 1907 la creació de l'institut d'estudi Catalans, que van poratr a la creació de normes ortogràfiques (1913) i d'una gramàtica establerta (1918), també és important la creació de la Mancomunitat Catalana el 1914, que va potenciar l'educació amb Català i la llengua, és a dir es van construïr biblioteques públiques, tambés es va formar un Consell Pedagògic, i es potenciava la recerca universitaria.

És per això que el Noucentisme està molt lligat a la política i liderat per la burgesia, aquests reivindiquen l'ordre i el seny.

Objectius i valors:

El principal impulsor i toritzador va ser Eugeni d'Ors, que va començar a publicar les glosses (articles d'opinió), en "La Veu de Catalunya", en ells parlava de la Catalunya ideal. Els escriptors Noucentistes eren principalment joves universitaris, que provenien d'ambients catòlics.

L'objectiu i els seus valors abarcaven tot el que estigués relacionat amb el nou segle, és a dir nou-cents, on la raó estava per sobre de les emocions, també potenciava el classicisme és a dr la recuperació dels clàssics greollatins, la mediterraneïtat, lal'imperialisme amb la voluntat d'exterioritzar el model Català, també la civilitat és a dir la cuat harmònica, juntament amb el seny, la cortesia i per últim la voluntat de desrelització per arribar a l'ideal.

Totes aquests objectius i valors amb la finalitat d'adaptar-se a la modernització Europea.

Etapes:
Aquest moviment el podem dividir en dues etapes:

• La Combativa (1906-1914): És l'època de més esplandor. El gènere predominant va ser la poesia, amb obres com les "Horacianes" (1906) de Miquel Costa, "Els fruits saborosos" (1906) de Josep Carner, "Les muntanyes d'ametistes" (1908) de Jaume Bofill i Mates sota el pseudònim de Guerau de Liost. Una altra obra seria "La paraula en el vent" (1914) també de Josep Carner.                                         En aquesta època, la novel.la va ser un gènere poc cultivat, de la narrativa predominaven més els contes i els relats breus.                                                                                                                       El teatre tampoc no va predominar, només podem destacar a dos autors d'aquest gènere, Carles Soldevila i Millàs-Raurell.
• L'Establerta (1914-1923): En aquesta època el Noucentisme comença a decaure. Hi ha un procés d'institucionalització i la burgesia es decanta cap a idees més conservadores                                                                                                                                                   Obres importants d'aquest període són "La ciutat d'ivori" (1918).                                                         El general Primo de Rivera va donar un cop d'Estat el 1923, és en aquest moment que senyalitzem el final del Noucentisme.

Mar i Cel - Comentari de l'escena XIII del 2n acte

Aquesta escena pertany a l'obre de Mar i cel, escrita per Àngel Guimerà l'any 1888.

Pertany a la primera etapa de l'autor, la qual es caracteritza per situar els personatges en un temps llunyà i per escriure tragèdies ja que acaben amb la mort dels seus protagonistes.

La vida d'Àngel Guimerà influirà notablement en les seves obres i sobretot en els personatges principals ja que acostumen a estar desarrelats i representa l'amor d'una manera extrema i idealitzada.

Podríem dir que l'objectiu de l'obra és ensenyar-nos que no ens podem tancar en una sola idea o creença i que no sempre les pròpies són les millors. La gent pot tenir punts de vista diferents als nostres i no per això són pitjors, per això el que ens vol transmetre és el respecte cap a les coses diferents.
Mar i cel pertany al gènere teatral; per això trobem diàlegs, acotacions, monòlegs, aparts, entre d'altres característiques pròpies d'aquest gènere. 


En l'escena XIII, trobem els dos protagonistes: Blanca i Saïd. Aquest últim està enfadat perquè ha vist Blanca fent-li un petó a la mà del se cosí Ferran i Saïd , gelós, fa que els pirates s'emportin els cristians per matar-los (escena XII).
Saïd recorda i expressa en veu alta com els cristians van matar la seva mare, i en sentir les seves paraules Blanca sent una gran tristesa i li demana qe la mati ja que també es sent culpable, però ell no pot perquè l'estima, tot i que per una banda  sent odi. Saïd prefereix que ella l'insulti  que li digui el que sigui, però qu li continuï parlant pel plaer de sentir-la. Però quan Saïd li diu a Blanca que s'ha sentit enganyat i pregunta pel petó que li ha fet a Ferran ella li respon que no l'estima i que només era d'agraïment. L'escena acaba amb Saïd corrent cap a l'escala i trobant-se Hassèn.
Al llarg de l'escena trobem diferents acotacions que sobretot expressen sentiments i moviments, que es corresponen amb l'odi i l'amor que sent Saïd per Blanca, i per la confusió d'aquesta. Dins de tot aquest argument el tema principal és l'amor.
Tota l'escena transcorre dins del vaixell pirata, més concretament a la part baixa és a dir on hi ha el camarot.
Podem dir que el text és força versemblant ja que tracta de la gelosia que té un home enamorat quan pensa que ella està enamorat d'un altre.


L'obra consta de tres actes dividits en escenes. Hi ha una bona combinació dels personatges per tal que els protagonistes deixin lloc als personatges secundaris.
Totes les escenes transcorren en el vaixell pirata, més concretament en el camarot de Saïd.
La divisió pe actes serveix per senyalar l'evolució dels personatges protagonistes sobretot de Blanca; en el primer odia Saïd i els moriscos, en el segon està confusa ja que comença a simpatitzar-hi i en el tercer està totalment enamorada de Saïd i no li precoupa que ell sigui morisc i ella cistiana.


L'acció dramàtica ve donada per l'amor en certa manera prohibit entre Blanca i Saïd ja que Carles, el pare de la noia, no el consent, més aviat li repugna. I és per aquest motiu que al final de l'obra acaben morint els dos protagonistes.
Podem veure varies acotacions que ens ajuden a comprendre millor quins són els sentiments, les emocions i els gestos dels personatges.
Altres elements dramàtics que trobem en aquesta escena són els monòlegs tot i que (en aquesta escena) són força curts com per exemple el de Saïd de la pàgina 132 Per què  m'has enganyat? [...] no hi ha ni l'ombra. A la resta d'escenes també apareixen aparts.
Per tal de donar-li més força s’utilitzen molts signes d’exclamació que creen una situació molt tensa. Com per exemple: "Salveu-los!, Que! Què dius!".

Podem observar que és una de les primeres escenes en què hi ha contacte amorós entre Blanca i Saïd ja que ell li aparta els cabells amb delicadesa de la cara, també la rebrega entre els seus braços, li parla amb tendresa... i tot i estar enfadat la tracta amb molta delicadesa.
El llenguatge de “Mar i Cel” és força complex i pot causar la impressió de llunyà i arcaïc ja que Àngel Guimerà és un escriptor de la Renaixença. L’escena XIII però a part d’algunes paraules com per exemple "esqueixat", "dragaren" o "testa" que actualment no s’utilitzen de manera freqüent, és fàcilment comprensible. També cal destacar que està escrit en vers, i per això és per que al llarg de l'obra podem veure diferents figures retòriques com hipèrbatons o el títol mateix que és una imatge, tot i que en aquesta escena en concret no.


En aquesta obra és molt important l’evolució psicològica dels personatges, ja que durant el transcurs de l’argument van canviant.
Entre d’altres trobem cinc personatges que tenen una rellevant importància ; Saïd que és un pirata morisc, que vol venjar els seus pares morts per culpa dels cristians. La imatge que ell vol mostrar és el d’una persona cruel, però realment és sentimental i bona persona. Quan coneix i s’enamora de Blanca ja no té ganes de matar als cristians, és a dir ell canvia gràcies a ella.
A continuació trobem Blanca que és una monja cristiana molt tancada en la religió i que considera els moros fills del diable. Aquest sentiment d’odi contra els moriscos desapareix quan escolta la història de Saïd i comença a sentir compassió per ell, fins que arribarà a enamorar-se'n.
Carles, el pare de Blanca, també és un cristià obsessionat amb la religió, tot i que ell no canvia d’opinió en tota l’obra i això provoca la mort de la seva filla.
Ferran, nebot de Carles, tot i ser cristià i estar enamorat de la seva cosina, veu que Saïd és una bona persona i intenta ajudar-lo quan veu que ell i Blanca estan enamorats.
Per últim, Joanot és un renegat però finalment sent compassió pels cristians i traeix els pirates i ajuda els cristians a fer-se amb la nau.
Com podem veure la majoria tenen una evolució psicològica positiva.


Com hem dit anteriorment l’acció transcorre al vaixell de Saïd més concretament a la part baixa del vaixell, és a dir on hi ha la bodega o el camarot de Saïd. És un lloc tranquil i privat cosa que fa que l’acció transcorri d’una manera més romàntica i íntima.

L’acció situdad en el segle XVII, vint anys després que expulsesin els moriscos de la Península Ibèrica. L’escena XIII passa al mateix temps que a la coberta moriscos i cristians estan lluitant. Aquest fet fa que l’escena sigui més intensa ja que Blanca vol que els homes de Saïd s’aturin. Tot però transcorre ràpidament.


Com a conclusió podem dir que Àngel Guimerà va crear una de les tragèdies més famoses de la literatura catalana concentrant l’acció en un vaixell pirata on dues persones que al principi resulta que són completament diferents, s’enamoren, tot i que en certa manera saben que és un amor impossible. En aquesta obra es concentren tota mena de personatges que tenen punts de vista diferents i que gràcies a aquests es desenvolupa una acció dramàtica emocionant, que fa que sentis llàstima pel tràgic final dels personatges. D'altra banda ens vol transmetre un missatge d’acceptació cap a les idees o creences diferents a la les nostres, ja que no són millors unes que altres i és possible que unes complementin a les altres.
Aquesta escena és molt decisiva ja que gràcies a que les coses entre Blanca i Saïd s'aclaren els cristians es salven i no són assassinats pels pirates. També és molt important ja que és una de les primeres escenes que veiem contacte amorós entre els dos protagonistes i els sentiments que senten un per l'altre surten a la llum.
És per tot això que és aquesta escena és tant important aquesta.

Els moriscos

Activitats 5 pàgina 178:

Qui eren els moriscos? Com vivien i quin tipus de creences tenien? Quina mena de mesures va emprendre la jerarquia política i eclesiàstica contra aquesta comunitat, abans de la seva expulsió?


Els moriscos eren els musulmans i islàmics que vivien al Regne de Castella i d'Aragó sobretot al la zona de València i d'Andalusia, i que van ser convertits i batejats per la religió Catòlica.
Ells creien en Al.là déu de l'Islam i tot el relacionat amb aquesta religió.

Els moriscos vivien seguint les seves tradicions en tots els sentits, és a dir religió, menjar, roba...però estaven perfectament  integrats dins de la societat del Regne de Castella i d'Aragó.
Eren gent que posseïn molt coneixement i que estaven més desenvolupats culturalment per exemple el tema de l'hiégene era molt important cosa que evitava les infeccions i les malaties, també tenien més bons metges ja que la medicina també estava més avançada etc.
Economicament es dedicaven a l'agricultura i ramaderia, tembé eren comerciants i posseïen els seus propis negocis. Treballaven molt bé el fang i la plata.
Fins al moment tot anava molt bé, fins que amb l'entrada dels reis Catòlics van obligar als moriscos a convertir-se en cristians de forma pacífica. Però a partir de 1499 la cosa es va posar exigent i es va començar a fer pressió mitjançant temes econòmics com els soborns o els deutes, però també els maltractaments.
Aquest mètode va ser efectiu ja que molts moriscos es van batejar, tot i que la majoria va continuar amb els seus costums.

Els llibres de temàtica religiosa islàmica van ser cremats i els de temàtica científica es van enviar a l'universitat d'Alcalà.
Molts musulmans es van sentir enganyats ja que no podien continuar am la seva religió tot i que els hi havien promès.
A causa d'aquests fets es van començar a agrupar per tal de protestar i més d'un va ser tancat a la presó. A partir d'aquest aixecament es va dir que els moriscos havien trencat el pacte de 1491. Per això el 14 de febrer de 1502 es va fer una nova llei que obligava a que tots fossin convertits o expulsats.
Per tal de no marxar la gran majoria va accedir a convertir-se.
Amb la riquesa que posseïen i els diners que aportavena la corona els van deixar continuar amb les seves costums. Però va començar la seva desintegració dins de la societat.




Activitats 6 pàgina 178:
Per què la monarquia espanyola va decidir expulsar els moriscos l'any 1609? Com es va aplicar aquesta expulsió?


La monarquia espanyola els va decidir expulsar a causa de la convivència, difícil en aquell moment i també perquè hi havia rumors que deien que els moriscos estaven aliats  amb el rei de França per tal d'aixecar-se contra Espanya. Tot i que la riquesa dels moriscos també els interessava. Per aquests motius van decidir expulsar-los.
L'expulsió va durar 7 anys, eren agafats i posats en vaixells per tal de ser enviats a la seva terra d'origen.

Pirates i corsaris

Activitats 1 pàgina 177: 

Com observaràs, a Mar i cel es fa referència tant als "pirates" com als "corsaris". A l'obra se'n parla com si fossin termes sinònims, però no és ben bé així.

Busca informació en un diccionari o enciclopèdia sobre què són exactament un pirata i un corsari.
Quines semblances i quines diferències existeixen entre les dues activitats?
- Els pirates tenien l'objectiu d'atacar els vaixells que trobaven per tal de robar la seva càrrega o el vaixell sencer. També atacaven petites ciutats situades a la costa. Actuaven sense el consentitment de cap nació. Portaven una vida més lliure però dura ja que l'higiène era pràcticament nul.la i les infeccions abundants van acabar amb molts d'ells.


- Els corsaris eren mariners contractats per un estat o persona que els havia donat un document o patent de cors. Amb aquest tenien el permís d'atacar qualsevol enbarcació i poder-se fer amb la càrrega i el vaixell.


- Podem dir que la principal diferència entre els pirates i els corsaris era que el pirata atacava qualsevol embarcació, en canvi els corsaris atacaven els vaixells d'altres estats que els ordenava l'estat o la institució a la qual pertanyien.




Activitats 2 pàgina 177:
Durant el segle XVI la pirateria va tenir una vigència absoluta i va ser una amenaça constant per a la costa mediterrània; i, concretament, per a les terres de parla catalana. Informa't sobre les raons polítiques i econòmiques que hi havia darrere de la pirateria en aquella època.


- De tant en tant venien flotes de l'Imperi Otomà, però normalment eren petites embarcacions vingudes del nord d'Àfrica. Venien en busca de naus comercials que eren una presa fàcil i amb molt de valor. També atacaven petits pobles costaners poc defensats per tal d'aconseguir un bon botí o simplement esclaus . En tornar al seu país podrien treu-re una bona quantitat de diners. També es raptaven els passatgers dels barcos per tal de demanar un rescat.
La pirateria adreçada a les naus cristianes era considerada una forma de guerra santa per tant molt noble.
Podem veure que els motius econòmics eren diversos.