Armènia

Armènia és un estat situat a Àsia, a la part nord-est de l'altiplà Armèni, entre el Petit Caucas i l'Araxes. Al nord està limitada per Geòrgia, al est per l'Azerbaidjan, al sud - oest per Turquia i al sud - est per Iran.

La capital del país és Erevan.
Geogràficament parlant, podem dir que és una zona muntanyosa, i les seves altituds estan sempre per damunt dels 1000 m, però el volcà Aragac és el més elevat, amb una altura de 4.095 m. Els terratrèmols i són freqüents.
El clima és continental, és a dir els hiverns són freds i els estius calorosos i força secs, la pluja és escassa.
El llac Sevan és el més gran de la regió ja que rep aigua de vint-i-vuit rius, i l'Hradzan s'emporta l'aigua cap a l'Araxes.
Els sóls són volcànics, i negres, i en ells predomina principalment una vegetació semidesèrtica i cap a altures mitjanes es troben algunes extensions herbàcies.
Les activitats econòmiques principals són l'agricultura, la ramaderia i la pesca, tot i que el sector miner també és molt important. S'ha de tenir en compte que la densitat de població és relativament alta.

Es creu que Armènia podria ser un dels primers llocs on es va assentar la civilització humana.
El regne d'Armènia va arribar a la seva màxima esplendor i expansió entre el 95 i el 66 a.C, ja que s'extenia per les costes de tres mars: el Caspi, el Negre i el Mediterrani. És una país que al llarg dels segles va estar dominat per diferents imperis com per exemple el Romà, el Bizantí, el Persa i l'Otomà, tot i que també ha viscut períodes d'independència.
Cal destacar que  l'any 301, Armènia es va convertir en el primer país del món en adoptar la religió cristiana de manera oficial.
Cap el 636, va passar a ser un principat autònom dins de l'imperi Àrab, però quan aquest es va debilitar (884) va recuperar la seva independència.

Entrada ja l'Edat Mitjana Armènia va estar gobernada per la dinastía Bagrátida fins el 1045. Durant aquest període molts territoris de l'Armènia es van separar per formar estats independents, tot i que aquesta situació va durar poc ja que van caure en mans dels bizantins i poc després dels turcs. Els mongols també la van conquerir i a ells s'hi van afegir altres estats centrals asiàtics (1200-1400) aquest fet va provocar que Armènia quedés molt debilitada, amb la qual cosa el 1500 l'Imperi Otomà i l'Imperi Safàvida es van repartir el territori Armeni tot i que Rússia es va incorporar la part est.
Però va ser amb l'inici de la primera Guerra Mundial quan van arribar els problemes pels Armenis;

Els Joves Turcs havien acavat amb el gobern del sultà Hamid i s'estaven fent amb el poder amb l'objectiu d'aconseguir un estat centralitzat i culturalment homogeni. En esclatar la Gran Guerra, aquest nou govern es va començar a malfiar dels armenis ja que pensaven que estaven aliats amb l'enemic i també pel fet que els russos van mantenir un contingent de tropes armènies. Com a conseqüencia el 24 d'abril de 1915 molts intel.lectuals armenis van ser arrestats, i funcionaris del govern destituits, se'ls va pendre les armes de foc i va començar la seva detenció i deportació que va finalitzar amb assassinats massius patrocinats i aprovats per l'estat és a dir un genocidi contra el poble Armeni. Aproximadament van ser assassinats un 1,5 milions d'armenis entre el 1915 i el 1923 i més d'un milió van ser deportats cap a Síria o enviats al desert on van morir de gana i de set. També cal tenir en compte que dones i infants van ser raptats i després en van abusar, es va torturar, expropiar... A partir d'aquest moment va començar la diàspora Armenia cap a països àrabs com per exemple Egipte, Líban etc, tot i que també es van dirigir cap a Europa (París, Moscú, Londres, Marsella...) o Amèrica (Buenos Aires, Toronto, Montreal, Nova York, Los Ángeles...). Llocs on han pogut continuar i "refer" la seva vida després de la gran atrocitat que van haver de viure, i que el seu record perdura el dia d'avui, és per això que el 24 d'abril es conmemora arreu del món.

Aquest fet atròs l'han tractat diversos escriptors en les seves novel.les, un d'ells va ser Franz Werfel que ho va reflexar en la novel.la Els 40 dies de Musa Dagh (1933) on es narra la resistència de 5000 Armenis que viuen a prop del mont Musa Dagh, i que l'utilitzaran com a fortalessa per tal d'escapar d'aquell infern. Aquesta va ser la seva millor novel.la i possiblement també la millor sobre aquest tema,  per l'enfoc que hi dóna i el missatge de la lluita per la dignitat humana i la crueltat que té l'home contra si mateix.
Una altra novel.la és Els fills de l'Ararat (2008) escrita pel periodista Marc Morte, i on el fet és narrat per Kevin Longman, un jove escriptor que s'interessa pel genocidi i per casualitat coneix a una de les poques supervivents que s'atrevirà a obrir la ferida de nou i a parlar sobre el seu passat comú a molts Armenis.

Atom Egoyam director de cinema d'origen Armeni, va dirigir el 2002 Ararat una pel.lícula que explica una història dintre d'una altra a partir d'un interrogatori d'un noi Armeni que té lloc en una duana. A partir d'aquest moment es comencen a desvelar els problemes i secrets personals dels dos personatges que arrivaran a tocar d'a prop l'holocaust Armeni.
Tot i el poc contingut artístic que s'ha realitzat sobre aquest terrible fet, hi ha hagut gent que ha volgut mantenir la memòria i el record del segon extermini més greu d'un poble contra un altre del segle XX per tal de no oblidar-lo perquè tot i que no s'en parli massa va existir i no es pot oblidar.




Fonts: http://www.genocidioarmenio.org/nota.asp?id=17, http://ca.wikipedia.org/wiki/Genocidi_armeni,  http://www.acab.es/index.phpoption=com_docman&task=doc_view&gid=6, http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0220523