Lleialtat - Josep Carner

Aquest poema anomenat Lleailtat pertany al llibre Absència escrit per Josep Carner l’any 1957. En aquesta época, Espanya estava sota la dictadura de Franco, cosa que per a Catalunya va suposar la prohibició de fer ús del Catlà.  Per tant podem dir que Lleialtat dir que pertany al moviment literari de l’època del franquisme, és per això que per tal de poder  expresar-se i no ser censurats, n’hi reprimits, molts intel.lectuals, van expresar-se mitjançant la litertura, més concretament  la poesía. Molts d’ells van col.aborar formant nuclis culturals clandestins, és a dir reunions, lectures, cursos… tot en Català per tal que arribés als joves i es pogués potenciar la llengua.
Algunes de les característiques d’aquest gènere van ser en primer lloc recuperar  trets del Noucentisme encarats cap al progrés i el futur. També es van aferrar al classicisme com a base i fonament de la cultura i a la vegada a l’avanguardisme  per no quedar-se enrrere  temporalment parlant, i així asegurar també una continuïtat.


Centrant-nos més concretamnet en el poema, podem dir en primer lloc que Carner vol fer referencia al sentiment d’enyorança que té cap a Catalunya.
Fixant-nos ja en el contingut veiem que la primera estrofa ens parla sobre el record llunyà, però que encara el té present en la seva ment  podem entendre que fa referencia a la seva terra, que ell va deixar ja que va tindre que exiliar-se.
En la segona fa referencia al debat interior que ell té per voler però no poder tornar. En la tercera, és com si ell perdés l'esperança i oblidés Catalunya, però en la quarta reflexiona de manera ràpida i veu que és impossible perquè ell es considera sentint català i estima la seva terra.
El títol s’anomena Lleialtat podem dir que significa que tot i està lluny de Catalunya  ell l’estima i pensa en ella tot i que no hi estigui present; sempre la porta al cor, sent-li així “lleial”. La relació que manté el títol amb el poema és completament directa, ja que aquest és molt adient, perquè amb una paraula resumeix tot el text.
La relació que manté amb la resta de poemes d’Absència, és que tots tracten el tema de l’enyorança, el retorn, el record, s’afegeix també el pas del temps observat desde la vellesa. S’ha de tenir en compte que Carner estava exiliat, i que la vida de Catalunya li queda ja molt llunyana cosa que fa que el poema tingui un punt melancòlic.
Tot el que diu el tex tés real, per tan versemblant, tot i que està vist des d’un punt subjectiu i les figures retòriques que li donen un aspecte inversemblant tot i que és tot el contrari.


De la forma podem dir que és un sonet ja que està format per quatre estrofes; les dues primeres de quatre versos i les dues últimes per tres.
Tots els versos estan compostos per deu síl.labes, per tan són d'art major. La rima és consonant ja que rimen les vocals i les consonants, combina també la rima masculina amb la femenina. L'esquema mètric quedaria: 1ra estrofa: A B B A, 2na estrofa: A B B A. 3ra estrofa: C A C. 4rta estrofa: A A C.
Podem trobar sinalefes com en el cas de finestra indiferent, que riu i, sigui a punt entre d'altres, i també el.lisions com que es i m'anima encara.
La veu poètica és en primera persona, ja que s'està referint a ell mateix.
De figures retòriques trobem una metàfora: el seny és esmussat, també personificacions: l'ull es desmenja, ma finestra indiferent.
Aquest poema el podem relacionar amb el tòpic literari de Vita Flumen és a dir la vida com un riu.


Com a conclusió podem dir que aquest poema de Josep Carner, que pertany a la seva quarta etapa, és molt profund i personal, ja que és un missatge de lleialtat cap a la seva pàtria, en un moment molt dur de la seva vida ja que estava exiliat. Cal destacar que aquest poema va agrupat amb uns altres sota el nom d'Absència i que tots tracten els mateixos temes és a dir l'enyorança, l'amor a la pàtria... cal destacar també que la seva visió ja és des de la vellesa, cosa que fa que sigui més crític i realista, sempre però amb un toc d'esperança.


Vocabulari:
- Esmussat: arrodonit
- Desmenja: indiferent
- Esmes: coratge
- Desvagament: desocupat