Quan va esclatar la guerra civil (1936) juntament amb la seva família es va refugiar a Donostia (Euskadi), i hi va cursar els estudis primaris. Un cop acabada la guerra (1939) va tornar a Vic on va començar el Batxillerat.
L'any 1945 amb el poema Núria guanyà el tercer premi del concurs Cantonigròs, poc després ja va publicar els seus primers poemes en català Ave Crux Fidelis i Cançó de bressol a la revista Ausona de Vic.
El 1954 es casa amb Jordi Geli, que l'havia conegut a la facultat, amb el que va tenir tres filles.
Fins aquell moment havia a viscut a Barcelona, però el 1960 es traslladà a Figueres on començà a donar classes de grec (1968-1969). És en aquesta època col.laborà amb revistes locals com ara El pont i Canigó. Un cop entrada la dècada dels setanta Anglada publicà el seu primer llibre de poemes, Díptic. Començà també a participar en la vida cultural de Figueres donant classes de català amb Òmnium Cultural, també va formar part del jurat en premis literaris... Cal destacar que va fer el seu primer viatge a Grècia.
A partir del 1975 va col.laborar i participar en més festivals com el Gespa Price de l'Autònoma de Barcelona, escriu el poema Els aiguamolls, també va col.laborar a 9 País i Reduccions. Tres anys després guanyà el premi Josep Pla per la novel.la Les Closes que explica com la besàvia del seu marit, Dolors Canals, és acussada per l'assassinat del seu marit (Tomàs Moragues) i empressonada fins que no es demostra el contrari, va ser gràcies a un seguit de documents trobats a la casa pairal de les closes a Vilamacolum, els quals li van permetre elbaorar aquesta obra (1979)
No només va col.laborar en revistes i diaris a nivell literari, sinó que també es va involucrar en causes cíviques i polítiques. Va ser el 1982 quan va participar en la llista d'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra a les eleccions legislatives catalanes. En aquesta dècada va publicar Kyparríssia (recull de poemes), estrenà la cantata El bruel de l'Estany i també Les germanes de Safo i Viola d'amore (1983). Aquesta última va ser la seva tercera novel.la e en ella reflecteix el seu gran amor per la música situant-se a l'abadia de Vilabertran on hi ha un trio de músics, però és el violinista Climent Moragues en el qual es centra més especificament i al qual l'envolta el suspens i la sorpresa. És important dir que va néixer la seva primera neta. Va ser el mateix any (1983) quan publicà una altra novel.la, Sandàlies d'escuma que et transporta a la Grècia Antiga, que tant li agradava a l'autora, i on Glauca de Quios ens explica la bellesa de la seva ciutat, i les activitats que componen la vida diaria, juntament amb la companyia de la música i la poesia i destacan el meravelós paissatge, no i falta tampoc la intriga.
Una altra revista en la que col.laborar va ser La revista de Girona (1985-1998). El 1986 va tenir lloc un fet de gran importància, després d'anys de malaltia va morir el seu marit cosa que la va afectar molt emocionalment. A Artemísia (1989), ens trobem de nou amb el violinista Climent de Moragues de Les Closes, on aquest fa un viatge a l'illa de Safo on coneixerà a Artemísia un a pintora turmentada per la mort del seu fill. La finalitat principal d'aquesta novel.la és denunciar les injustícies del segle XX i on fa referència a pintors, músics, poetes... tant homes com dones amb els quals desarrollarà tota l'història.
A partir del 1990 es va dedicar a escriu-re molt, és en aquest període on situem la seva novel.la més important El violí d'Aushwitz (1994) on ens narra la crua realitat que es va viure en els camps de concentració nazis a partir d'un personatge fictici, en Daniel, un lutier que ha de contruir un violí per tal de salvar la seva vida i la del seu amic. Aquesta novel.la està realitzada a partir d'uns documents reals. També Quadern d'Aram (1997) ens reflecteix de nou les injustícies i massacres realitzades per l'home durant el segle XX, però aquest cop ho fa a partir d'Aram, un jove que recull tots els seus records i malsons viscuts durant l'extermini dels Armenis per part dels Turcs en un quadern. Un any després d'haver escrit El violí d'Aushwitz rep la Creu de Sant Jordi (1995). Una altra fita important, va ser que va passar a formar part de la Secció Filològica de
Altres obres que va publicar en aquests anys són per exemple L'agent del rei, La daurada parmèlia i altres contes, Epigrames de Meleàgre de Gàdara, Paradís amb poetes, Arrietta, Relats de mitologia entre d'altres.
Maria Àngels Anglada va morir el 23 d'abril de 1999, el dia de Sant Jordi.
L'última novel.la que va escriure va ser el recull de contes Nit de 1911 que es va publicar després de la seva mort.
Al llarg de la seva vida Anglada va conèixer diversos escriptors importants com Carles de la Riba, Salvador Espriu i Joan Fuster, dels quals d'uns més que els altres li van servir de model literari a seguir.
Cal dir també que ella va morir justament a la diada de Sant Jordi, un dia especial per a una escriptora del seu nivell, que estimava la literatura, la seva llengua i país i pels quals va lluitar participant en moviments i actes, al igual que es veu reflexat en el contingut de les seves obres, defensant els drets humans i en contra de les injustícies socials.
No hay comentarios:
Publicar un comentario